Ètica

Xarxa de principis i accions

1. Principis

A) Contralgoritmia: per una cultura artesana i situada

Ens distanciem de les estructures digitals perquè estan monopolitzades per la lògica algorítmica que (a) homogeneïtza i (b) fragmenta les nostres experiències a partir de la imposició de l'optimització i les mètriques.

(a) Els algoritmes generen una pressió als/les creadors/es per adaptar-se a un format que es premia amb una major visibilitat. En última instància, el contingut s'homogeneïtza de manera que la creació artesanal desapareix en favor de la industrial; es replica en sèrie una forma de crear. En el marc del nostre projecte, adoptar una posició contraalgorítmica implica, doncs, preservar la diversitat cultural i l'autonomia creativa per sobre de l’estandardització. Per nosaltres, aquesta qualitat no és pròpia de l’art i la cultura i, per tant, no serà un criteri de curació prioritari de POPURRI.

(b) Una altra propietat dels entorns digitals algorítmics és l’abundància i discontinuïtat de continguts, que ofereixen experiències agobiants i buides de context. Al feed, stories, shorts, for you page (o qualsevol altre hàbitat digital) es navega per un scroll infinit on, per exemple, un meme és seguit d'imatges bèl·liques. En oposició a aquest fenomen, la posició contralgorítmica reivindica els espais físics, on els continguts seleccionats poden ubicar-se en un context determinat, amb coherència, reflexió i continuïtat. Precisament, aquesta continuïtat és essencial per a construir vincles que, per consegüent, portin a la creació de comunitats on pugui créixer el sentiment de pertinença.

Recapitulant, POPURRI vol ser un espai de curació artesà i per artesans/es situat en un context construït i compartit entre tothom.

B) Al pot petit hi ha la bona confitura: en contra del creixement descontrolat

La mida modifica qualitativament la naturalesa d'un projecte, no només quantitativament; quan un projecte creix no és “el mateix, però més gran”, es converteix en quelcom diferent. La grandària d’un projecte marca diferències profundes en la seva essència, no és, doncs, un atribut secundari o accidental, sinó un principi que mereix una especial consideració. Quants cops hem escoltat que tal projecte, en arribar a les masses —és a dir, en canviar la seva mida— ha perdut la seva “puresa”. “Ja no ets el mateix” se li diu a aquell artista que en el passat va ser underground i ara és mainstream. Aquest sentiment popular, assenyala amb precisió la veritable transformació que suposa el creixement en l’art i la cultura.

Però per què, en l’art i la cultura, el creixement és sinònim d’una transformació qualitativa? Quins canvis es donen en el camí que separa un projecte petit (o underground) i un de gran (o mainstream)? Un de molt determinant i recurrent, es produeix en el finançament. Quan s’acusa a propostes que han esdevingut mainstream d’haver perdut “l’ànima”, quasi de forma paral·lela, també se’ls critica “d’haver-se venut”. És així com s’estableix una estreta i indissociable relació entre la mida d’un projecte i el seu finançament. En la immensa majoria dels casos, per fer-se gran, un projecte ha d’assumir un finançament extern que imposarà una lògica diferent de l'artística. Com la subsistència econòmica del projecte no depèn ja dels/les creadors/es, es perd agència en la presa de decisions i s’acaba imposant la lògica empresarial: ja no és el que era, és una cosa diferent; ja no és art, és producte. A banda dels canvis en el finançament, augmentar l’escala també en suposa d’altres en la comunicació i el vincle. Mentre que en comunitats petites cada persona és coneguda, en augmentar la grandària, les relacions es difuminen i la proximitat es perd. Això suposa canvis totals en l’experiència per a totes les parts implicades (artistes, públic, etc.). Hi ha milers d’exemples d’iniciatives que van transformar-se qualitativament en créixer, sent potser el festival Burning Man un dels més representatius.

Considerant tot l’anterior, des de POPURRI volem reivindicar la dita catalana “al pot petit hi ha la bona confitura” perquè és, en tota regla, un lema de la cultura underground. Subratlla la importància de mantenir una escala petita, és a dir, local i allunyada de finançaments mastodòntics, amb l’objectiu de conservar l’essència i l’agència.

C) Fer lloc: la diversitat com a responsabilitat i com a virtut

La diversitat és un fet indiscutible de l’experiència humana. No ens detindrem més en desenvolupar aquesta premissa. Reconèixer aquesta diversitat no és només una posició política o moral: és, abans que res, una capacitat cognitiva molt valorable. La psicologia i les neurociències anomenen mentalització a la facultat de comprendre que les altres persones tenen estats mentals i emocionals propis, sovint diferents dels nostres, i que aquests guien les seves decisions, percepcions i vivències. Mentalitzar implica, doncs, estar “obert/a de ment”; fer lloc perquè altres perspectives puguin existir sense necessitat de ser reduïdes a la nostra. No només respectar-les, sinó reconèixer i entendre que hi són.

Quan aquesta capacitat falta —o quan no es vol assumir— es tendeix a interpretar la diferència com una amenaça i a imposar una única mirada possible. Aquesta rigidesa cognitiva i política alimenta actituds intolerants i conflictives, perquè nega la multiplicitat humana i procura fixar un únic model legítim de cos, cultura, religió, ideologia, desig o expressió artística. Al llarg de la història, aquesta voluntat d’uniformitat s’ha sostingut a través de dispositius de poder que normativitzen, silencien o ridiculitzen tot allò que s’escapa de la visió dominant.

Ser capaç de mentalitzar és l’antídot de la rigidesa que tot just mencionàvem. A nivell polític, aquesta qualitat cognitiva equival al que es coneix com a interseccionalitat. Una posició que permet identificar la incontestable diversitat, així com les desigualtats estructurals (de classe, gènere, origen, etc.) que jerarquitzen les diferències. Des d’aquesta aproximació —cognitiva i política— és possible crear convergències (és a dir, interseccions) entre la multitud d’experiències.

És lògic assumir que cultivar la mentalització/interseccionalitat —per poder abraçar la diversitat— és una qüestió de responsabilitat social. Però, més enllà d’això, la diversitat té un valor cultural i artístic per si mateix: és una virtut. En molts casos, s’associa amb la divergència i avantguarda. Per mera definició, amplia possibilitats i enriqueix.

En conclusió, al POPURRI no només fem lloc a altres veus per responsabilitat social, sinó que reconeixem que la cultura és més rica quan integra el principi de diversitat.

2. Accions

Els principis ètics que tot just s’han exposat, fan de POPURRI un projecte cultural (1) artesà i situat, (2) petit i (3) divers. En un nivell més pràctic i operatiu, aquests fonaments es combinen i materialitzen en les següents accions:

A banda d’aquestes accions específiques, es preveuen d’altres més aviat genèriques: